Com s'exporta un full de càlcul a format html? Què inclou el nou document?

Se selecciona Full de càlcul del cost per exportar dades a un fitxer en format taula. Els textos de línia i els valors s'exporten en format delimitat per taules. També s'exporten les capçaleres de columna i el text a exportar. Aquest format és especialment adequat per al tractament de l'informe en programes de full de càlcul.

Seleccioni Tractament de textos per exportar l'informe a un fitxer en format text. L'informe s'exporta com apareix en la pantalla. Aquest format és especialment adequat per al tractament de l'informe en programes de tractament de textos.

Seleccioni Open Office per exportar l'informe a Calc. També s'exporten els nivells totals i els formats de l'informe. La taula de Open office utilitza els mateixos formats de cel·la que l'informe R/3 (inclusivament colors, subratllat, ratllat i formats de nombre). Aquesta opció només pot utilitzar-se si el sistema operatiu és Windows o Windows NT.

És possible configurar les opcions per a l'exportació d'informes a Calc seleccionant Configurar export a MS Calc...

Seleccioni Format HTML per exportar l'informe a un fitxer en format HTML (HyperText Markup Language). El sistema inicia automàticament el browser d'Internet per defecte (com Netscape Navigator o Microsoft Internet Explorer) i a continuació es visualitza l'informe utilitzant aquest browser. Totes les seccions de l'informe es converteixen en taula HTML. Si s'ha definit un text específic per a l'exportació, aquest text es visualitza al principi de la pàgina de l'informe. Si no és així, es visualitza la coberta de l'informe.

Seleccioni Format DBASE per exportar l'informe a DBASE o a un programa amb base de dades compatible.

Seleccioni Format WK1 per exportar l'informe en un format de full de càlcul Lotus. Es recomana que aquest format no s'usi per exportar l'informe al servidor de presentació.

• El nom de fitxer per exportar l'informe.
• Un programa que ha d'executar-se després de l'informe, s'exporta al servidor de presentació.
• Seleccioni Obrir fitxer si l'aplicació del PC ha d'obrir directament el fitxer de sortida.
• Seleccioni Paràmetres per a aplicació si desitja llançar l'aplicació del PC mitjançant paràmetres. Introdueixi els paràmetres en el camp d'entrada al costat de l'indicador.
  
  Si en aquest camp s'introdueix &&, en executar el programa el sistema substitueix els caràcters && pel nom de fitxer actual (camp Nomeni de fitxer).
  
  
• Seleccioni Exportar només si únicament desitja exportar l'informe al servidor de presentació. El sistema no envia l'aplicació del PC.
• Si desitja exportar l'informe a Calc, és possible configurar les opcions per a l'exportació seleccionant Configurar export a MS Excel.
  
  En obrir un fitxer .rpw en Calc, es pot especificar si la finestra de diàleg que conté les opcions de Calc ha d'aparèixer cada vegada que s'obre l'arxiu. Si desitja que la finestra de diàleg aparegui, ha d'activar l'indicador Cridar diàleg durant export.

Com es pot copiar un full d'un llibre a un altre?

D'entrada, un llibre nou conté tres fulls: Hoja 1,Hoja 2 i Hoja 3. Per canviar de full, només fa falta fer clic sobre la pestanya corresponent.
Podeu canviar el nom dels fulls i també afegir fulls nous o eliminar-ne.
Per canviar el nom d'un full, situeu-vos a sobre la pestanya que l'identifica i feu clic amb el botó dret del ratolí. Al menú contextual, escolliu l'opció Cambiar nombre a la hoja. Al diàleg que s'obre, escriviu un nom nou per al full que estigui relacionat amb el seu contingut, i feu clic al botó Aceptar. També podeu canviar el nom al menú Formato | Hoja | Cambiar nombre.Per afegir un full nou, l'opció més ràpida és fer un clic a l'espai que hi ha a continuació de les pestanyes dels fulls, : s'obrirà un diàleg per afegir un full nou. També podeu fer clic amb el botó dret a la pestanya d'un full i, al menú contextual, escollir l'opció Insertar hoja. Una altra possibilitat és anar al menú Insertar | Hoja de cálculo. Al diàleg que s'obre, heu d'escollir on voleu que s'afegeixi el full nou.
Per canviar l'ordre dels fulls de càlcul, feu clic amb el botó dret a la pestanya amb el nom del full, al menú contextual, escolliu l'opció Mover/Copiar hoja. Al diàleg Desplazar/Copiar hoja, indiqueu què voleu fer, moure o copiar el full, i on voleu situar-lo. També hi podeu accedir des del menú Editar | Hoja.

Què són els atributs de la cel·la? Què ens permeten modificar?

Podrà realitzar una sèrie d'operacions sobre la imatge inserida en el full de càlcul.

Aquesta barra disposa, per exemple, d'una eina de Filtre que li permetrà aplicar diferents efectes sobre la imatge seleccionada, aconseguint amb ells donar un aspecte diferent al que la imatge mostrava inicialment. Alguns filtres disponibles són: Invertir, suavitzar, augmentar nitidesa, eliminar interferències.

A més, en la barra d'objectes gràfics trobarà un desplegable amb les opcions d'Escala de grises, Blanco i negre o Marca d'aigua. Les altres opcions afecten a les proporcions dels colors vermell, verd i blau. Lluentor i contrast, Permeten jugar amb la lluminositat/foscor de la imatge, en el cas de la lluentor, i amb el realç del color en el contrast. Finalment, les opcions de gamma i transparència serveixen per treballar amb l'opacitat (gamma) i la transparència.

Què és un filtre? Quins tipus de filtres coneixes i quines són les seves diferències?

Hi ha certes ocasions en les quals en utilitzar un full de càlcul tenim moltes dades llistades, però solament desitgem poder observar alguns d'ells que tinguin certes característiques. Per a ells en Calc tenim l'opció Autofilter la qual posarà en els encapçalats de les columnes una opció per escollir els elements que es repeteixen en aquesta columna i així reduir la vista a certs elements que desitgem consultar.

A diferència del filtre predeterminat, que tan sols admet tres condicions (obsolet, des de la versió 3, ja es disposen de vuit criteris), un filtre especial suporta fins a vuit condicions de filtre. Els criteris per a un filtre especial s'emmagatzemen en un rang de cel·les d'una fulla. El primer pas per crear un filtre especial serà introduir els criteris de filtre en el full de càlcul.

1. Escull un rang de cel·les buit en el document de Calc. Aquest rang pot estar en qualsevol fulla del document (a diferència d'Excel, els criteris de la qual per al filtre avançat, han d'estar en la pròpia fulla de les dades).
2. Duplica els encapçalats de columna de l'àrea que va a ser filtrada a l'àrea que contindrà els criteris de filtre. Tingues molt present que un espai de més en els noms dels encapçalats pot fer que no funcioni correctament el filtre, així que, encara que pots escriure'ls manualment, el més segur és que ho facis mitjançant Copiar i Pegar. No és imprescindible escriure tots els encapçalats, n'hi ha prou amb els quals hagis d'utilitzar com a criteri.
3. Ara, introdueix els criteris de filtre sota els encapçalats de columna. El criteri en cada cel·la d'una fila es connecta amb I lògic (AND). Els criteris en files diferents estan connectats amb un O lògic (OR).

Com es pot immobilitzar una columna? Com es pot amagar una fila? Com es poden fusionar les cel·les?

• Immobilitzar una columna
  Per immobilitzar contingut dintre una fulla de calcul com per exemple el titol seleccionem la fila o la columna inmediatament posterior a la que volem deixar fixe amen al menu finestra i seleccionem la opció de congelar. 
  
  
• Com amagar una serie de files o columnes:
  1.-Seleccionar les files o les columnes que vols amagar.
  2.-Cliques el botó dret del ratolí / Ocultar
  Si vols habilitar-les:
  1.-Selecciones la primera i la ultima columna o fila.
  2.-Cliques el botó dret del ratolí / Mostrar
  
  
• Fusionar cel·les
  Converteix les cel·les seleccionades en una de sola tot conservant-ne el contingut. Cal primer seleccionar les cel·les a fusionar.
  Menú contextual: Cel·la - Fusiona
  Menú Taula: Taula - fusiona les cel·les
  Barra d'eines Taula: Fusiona les cel·les

Quins tipus de controls coneixes? Quina és la utilitat de cadascun d'ells?

Fulles, files i columnes poden amagar-se o mostrar-se a través dels sub-menus o del menú Format. Mentre els elements estan amagats, ni estan visibles ni imprimibles, però es poden seleccionar per copiar si selecciones al voltant dels elements.

Per exemple, si la columna B està amagada, es copia quan selecciones columnes A i C. Quan la necessites una altra vegada, pots revertir el procés, i mostrar els elements una altra vegada.

Les cel·les individuals es poden amagar o mostrar amb Format > Cel·les > Protecció de Cel·la.

No obstant això, si estàs contínuament amagant i mostrant les mateixes cel·les, pots fer-ho més fàcilment creant grups de contorn, que afegeixen una sèrie de controls per amagar i mostrar les cel·les en el grup que són fàcils d'usar i sempre disponibles.

Si els continguts de les cel·les tenen un patró regular, tal com quatre cel·les seguides d'un total, podem usar Dades > Esquema > Automàtic perquè Calc afegeixi controls de contorn basats en el patró.

D'una altra manera, podem establir grups de contorn manualment seleccionant les cel·les per grups, després triem Dades > Esquema > Agrupar en els menus de Calc.

La finestra de Grup ens dóna una possibilitat d'agrupar les cel·les seleccionades per files i columnes. Quan tanquem la finestra, els controls del grup de contorn són visibles tant entre les files com les capçaleres de les columnes i les vores de la finestra d'edició.

Els controls s'assemblen a l'estructura d'arbre d'un directori d'arxius en aparença, i es poden ocultar seleccionant Dades > Esquema > Amagar detalls. Són estrictament per usar en línia, i no imprimeixen.

Els controls bàsics de perfils tenen més o menys símbols al principi del grup per mostrar o ocultar cel·les ocultes.

No obstant això, si un o més grups marcats són niats en un altre, els controls tenen botons numerats per amagar els diferents nivells del grup.

Si no necessitem més un grup, col·loquem el cursor del ratolí en qualsevol cel·la en el mateix i seleccionem Dades > Esquema > Desagrupar

Quina és la utilitat d'un escenari? Com es crea?

Un escenari és un conjunt de valors que guarda i pot substituir automàticament en el full de càlcul. Pot crear i guardar diferents grups de valors com a escenaris en un full de càlcul i després passar d'un escenari a un altre per veure els diferents resultats
Per crear un escenari:

 - Eines ( Escenaris ).

 - Fer clic a Afegeix.

 - En el quadre Nom d'escenari, escriviu un nom per l'escenari.
 - En el quadre Cel canviants, introduïu les referències de les cel que desitgi canviar.Nota Per preservar els valors originals de les cel canviants, creeu un escenari que utilitzeu l'opció originals de les cel abans de crear escenaris que canviïn valors.
 - En Protegir, seleccioneu les opcions que desitgi.
 - Premeu D'acord.
 - Al quadre de diàleg Valors de l'escenari, introduïu els valors que desitgi per a les cel canviants.
 - Per crear l'escenari, feu clic a D'acord.
 - Si voleu crear escenaris addicionals, feu clic de nou a Afegir i repetiu el procediment. 
 - Quan acabi de crear els escenaris, escolliu Acceptar i feu clic a Tanca en el quadre de diàleg Administrador d'escenaris.

Què és una taula dinàmica? Com es crea?

Una taula dinàmica és una taula de dades que s'utilitza per representar i analitzar dades. La diferència entre una taula de dades normal i una taula dinàmica és que l'última és interactiva, és a dir, es pot modificar l'aparença de la taula en funció de les dades que es volen analitzar.
Una Taula dinàmica es crea a partir d'una taula o base de dades que ja existeix. Per a crear-la, Excel obra una nova barra d'eines i un assistent.

Quines funcions coneixes? Pots posar un exemple de cadascuna d'elles?

ALEATENTRE()
ALEATENTRE(Inferior;Superior): Retorna un nombre enter aleatori entre el límits inferior i superior indicats. El valor retornat també pot ser igual als valors inferior i superior.

ARRELQ()

ARRELQ(Arg): Retorna l'arrel quadrada del valor que prengui l'argument. Aquest ha de ser un valor numèric no negatiu.

COMPTA()
COMPTA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Compta la quantitat de valors numèrics continguts a la llista d'arguments. Els arguments poden fer referència a valors numèrics o de text, però la funció comptarà només els que són nombres.

COMPTAA()
COMPTAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Compta la quantitat d'arguments, dels indicats a la llista, que tenen valor independentment que aquest sigui numèric o de text.

COMPTASI()
COMPTASI(Àrea,Criteri): Compta la quantitat de cel·les de Àrea que compleixen la condició indicada a Criteri.

CONCATENA() / &
CONCATENA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Combina en un sol text, els textos corresponents als arguments indicats en el parèntesi.
&: Actua com a operador de concatenació de textos. Ex.: =“El” & ” millor” & ” resultat”, dóna per resultat El millor resultat

CONSULTA()
CONSULTA(Criteri de cerca;Vector de cerca;Vector de resultat): Cerca el valor indicat en Criteri de cerca en l'àrea d'una fina o una columna indicada enVector de cerca. El resultat donat és la cel·la del Vector de resultat que té el mateix índex que el trobat en Vector de cerca.

CONSULTAH()
CONSULTAH(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades per sota de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera fila de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la fila de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa columna. La funció de cerca admet expressions regulars. Es pot escriure “tod*” al criteri de cerca per a cercar la primera aparició de “tod” seguit de qualsevol caràcter.
El valor Ordenat és optatiu i indica si la primera fila està ordenada en forma ascendent. La cerca és més ràpida si la fila està ordenada.

CONSULTAV()
CONSULTAV(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades a la dreta de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera columna de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la columna de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa fila. La funció admet expressions regulars.
Com a la funció anterior, el valor Ordenat és optatiu.

ENT()
ENT(Ref1): Retorna l'enter inferior més pròxim al valor que prengui l'argument.

EXACTE()
EXACTE(Text_1;Text_2): Retorna VERITAT si els dos textos són idèntics; en cas contrari, retorna FALS.

HORADEC()
HORADEC(Hora;Minut;segon): Determina el valor d'hora a partir dels detalls d'hora, minut i segon.

I()
I(Valor lògic 1;Valor lògic 2;…;Valor lògic 30): Retorna VERITAT si tots els arguments de la funció són certs; en cas contrari, retorna FALS. Cada un dels arguments són condicions que s'han de verificar i que poden ser certes o falses.

LONG()
LONG(Text): Indica la quantitat de caràcters de Text, inclosos els espais en blanc i signes de puntuació.

MAJUSC()
MAJUSC(Text).: Converteix Text a majúscules.

MAX()
MAX(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el valor més gran de la llista d'arguments de la funció.

MCM()
MCM(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el mínim comú múltiple dels arguments.

MCD()
MCD(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el màxim comú divisior dels arguments.

MEDIANA()
MEDIANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.

MIG()
MIG(Text;Inici;Número): Retorna una cadena parcial d'un text. Inici indica la posició a partir de la qual s'extraurà la cadena parcial; Número indica la quantitat de caràcters que tindrà la cadena parcial.

MIN()
MIN(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el valor més petit de la llista d'arguments de la funció.

MITJANA()
MITJANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text.

MITJANAA()
MITJANAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. Els textos de la mostra s'avaluen com a zero.

MOD()
MOD(Ref1;Ref2): Retorna la resta de la divisió entre els valors que prenguin el primer i el segon argument de la funció.

O()
O(Valor lògic 1;Valor lògic 2;…;Valor lògic 30): Retorna VERITAT si un dels arguments és cert; si tots són fals, retornarà FALS. Cada un dels arguments són condicions que s'han de verificar i que poden ser certes o falses.

PI()
PI(): Retorna el valor del número pi (3.141593…). Aquesta funció no fa servir arguments i, per tant, no s'ha d'escriure res al parèntesi.

POTENCIA()
POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.

QUOCIENT()
QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.

RETALLA()
RETALLA(Text): Elimina de Text els espais en blanc extra.

REPT()
REPT(Ref1;Ref2): Repeteix el text que correspongui al primer argument, tantes vegades com el valor representat pel segon argument.

ROMA()
ROMA(Número,Mode): Converteix Número en número romà. El número ha d'estar comprès entre 0 i 3999. Mode ha de ser un valor entre 0 i 4 i que, com més augmenti, més simplificarà el número romà.

SI()
SI(Verificació;Retorna si cert;Retorna si fals): En funció del resultat del primer argument, veritat o fals, la funció retornarà el valor indicat al segon o al tercer argument. Si no s'indiquen els valors a retornar, la funció retorna el resultat de la verificació (VERITAT o FALS).

SUBSTITUEIX()
SUBSTITUEIX(Text;Text de cerca;Text nou;Aparició): Reemplaça un fragment de text (Text de cerca) per un altre (Text nou) dins d'una cadena de caràcters (Text). Aparició és un argument opcional que indica quin número d'aparició s'ha de substituir; si no s'indica, el reemplaçament es realitzarà tantes vegades com es trobi el text de cerca.

SUMA()
SUMA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi.

T()
T(Arg): Retorna una cadena de text si Arg és un text; en cas contrari, retorna una cadena buida ”“.

TRUNCA()
TRUNCA(Número;Compta): Trunca els llocs decimals d'un número mostrant, només, la quantitat de decimals que s'indica en Compta

VALOR()
VALOR(Text): Converteix, el text corresponent a l'argument, en un número.

Com podem validar les dades introduïdes en una cel·la?

·         Situeu el cursor a la cel·la A3.

·         Accediu a Data | Validesa | Criteri.

·         Trieu, del desplegable Permet, l'opció Nombres complets (nombres enters). Desactiveu l'opció Permet cel·les en blanc.

·         Trieu, del desplegable Dades, l'opció més gran que.

·         Entreu el número 0 a la casella Minimum.

·         No premeu encara Acceptar i accediu a la fitxa Ajuda d'entrada.

·         A la casella Títol, entreu el títol que tindrà el missatge que apareixerà en pantalla quan se seleccioni la cel·la A3. El títol pot ser: "Nombre inicial de grans".

·         A la casella Ajuda d'entrada, introduïu el missatge "Entreu el nombre de grans de la primera casella del tauler".

·         Accediu, a continuació, a la fitxa Avís d'error.

·         Mantingueu activada l'opció Mostra un missatge d'error quan s'introdueixen valors no vàlids.

·         A la casella Títol, entreu el títol del missatge d'error que sortirà en pantalla si algú entra un nombre que no sigui natural a la cel·la A3. En el vostre cas, podeu entrar el títol: "Error d'entrada de dades".

·         Cal escriure, a la casella Missatge d'error, el missatge d'error que sortirà. En aquest cas, podria ser: "Cal entrar un nombre natural".

·         És important remarcar que tant el missatge d'entrada com el d'error no són obligatoris perquè funcioni la validació de dades.

·         Premeu D'acord.

Quina és la utilitat del format condicional? Que necessitem per poder-lo aplicar?

El format per omissió de l'OpenOffice.org 2.0 Calc és l'OASI OpenDocument (ODF). El Calc també és capaç d'obrir i desar arxius en molts altres formats.

La utilitat d'un format condicional és destacar amb un format de cel·la, creat abans, les que el seu valor sigui superior que el de la mitjana dels valors introduïts i si els valors del full canvien, alhora canvia el format de les cel·les amb formatació condicional, sense que se'ls hi tingui que posar el format de forma manual.
Per poder aplicar el format condicional, necessitem, primer, crear els formats de les cel·les que calen per utilitzar el format condicional i seleccionar les cel·les que han de tenir-lo. Llavors, sol·licitar l'opció de Menú Format/Formatació Condicional. Finalment, establir en diàleg o les condicions i clicar en el botó D'acord per executar l'assistent de funcions, feu clic a la icona corresponent de la barra de fórmules.

Com s'agrupen les funcions? Quines categories coneixes?

Per executar l'assistent de funcions, feu clic a la icona corresponent de la barra de fórmules. L'assistent de funcions us ajuda a crear la sintaxi de les fórmules. Seguint les indicacions de l'assistent, introduireu la fórmula a la cel·la escollida. Les funcions estan classificades en categories. Seleccionant una categoria, es mostrarà una relació de les funcions que conté. Fent un clic sobre una funció, us informa del càlcul que farà.
	Fent doble clic, seleccioneu una funció i es mostrarà el diàleg per crear la fórmula.

Quin tipus d'informació poden contenir les cel·les d'un full de càlcul?

El gestor de fulls de càlcul. És un complet gestor de fulls de càlcul amb una presentació agradable de les dades. Calcula, analitza i visualitza les vostres dades d'una forma ràpida i fàcil. Utilitza funcions avançades per a realitzar anàlisis de dades sofisticades i eines de construcció d'esquemes per a generar esquemes excepcionals en 2D i 3D.

Saps la diferència entre les referències a les cel·les relatives, absolutes i mixtes?

Referències relatives: Les referències a cel·les del tipus A12, B30, C56 i D70, són referències relatives.

Referències mixtes: Les referències a cel·les del tipus $A12, $B30, C$56 i D$70, són referències mixtes.

Referències absolutes: Les referències a cel·les del tipus $A$12, $B$30, $C$56 i $D$70, són referències absolutes.

entrada de prova :)

aquesta es la meva primera entrada.